La trista realitat

La immensa majoria d’empreses catalanes tenen menys de 50 empleats i en elles el concepte de líder és simplement una accepció més en el nostre diccionari. La realitat més palpable és que en aquestes organitzacions existeix el dirigent, cap, capatàs, encarregat i la definició més suau, el responsable. Naturalment sempre hi ha excepcions però l’usual o l’habitual no és la gestió de rrhh de Google, Virgin, Endesa o GM, per exemple, sinó la falta d’assertivitat o empatia per part dels abans esmentats. No tan sols s’hauria de millorar el tracte emocional (salari emocional) si no implementar un conjunt de mesures d’una nova política de Gestió de Persones.

Parlo amb treballadors i càrrecs d’empreses, comerços i/o institucions financeres i trobar algú que trenqui en mi la trista percepció de la realitat no és en absolut gens fàcil. Comprovar quan de lluny queda el que nosaltres defensem en part ens produeix un profund neguit però alhora es converteix en un objectiu el traslladar els beneficis, tant per a l’empleat com per a l’organització, d’una gestió del capital humà a l’empresa com  s’implementa en les grans corporacions. O és que hi ha algun tipus numèric de llistó de partida per aplicar aquestes modernes metodologies de Gestió de Persones a les empreses?

Que el nostre teixit empresarial conegui i executi els avantatges d’una nova i eficaç gestió dels seus recursos humans (persones) i confiï en donar el pas a considerar el Capital Humà com un actiu, i no com un passiu, en la comptabilitat de l’empresa, provocarà, amb absoluta certesa, un increment de la seva competitivitat, la qual l’han deixat en mans, en l’actualitat, de les “brillants i elaborades” receptes de tant economista neoliberal que vol convertir Catalunya en la Xina del sud d’Europa.

Cal guanyar la confiança del petit empresari i demanar-los un canvi, que el cost és mínim i el guany màxim per a tots dos actors que són un: empleat  x empresari = empresa

Manel Macià Martí 

Director a Talentia Gestió